Conferència «Madagascar, l’illa diferent», a càrrec de la Marta Ramírez, 22 de desembre a les 18:30h a la Biblioteca Can Fabra.

» És la quarta illa més gran del món i pertany, geogràficament, al continent africà però la seva realitat viu a cavall d’Àfrica i Àsia. Espectacular i diversa són les primeres paraules que em vénen al cap per descriure-la. Els tres colors que la poden definir són el vermell de la seva terra, el verd de la seva vegetació i la varietat de blaus que conviuen, des del cel a l’immensitat blava que l’envolta per tot arreu.

Gents amables i treballadores, animals curiosos, arbres impressionants i mil.lenaris……Us animeu a acompanyar-me?????«

Conferència «Celebrant la vida. Índia: una manera diferent de morir«, a càrrec de l’Aleksandra Dynaś, 17 de novembre a les 18:30h a la Biblioteca Can Fabra.

«La mort sempre ha estat un tema tabú. La gent no en vol parlar, intenta evitar-ho i, sobretot… li té por. No obstant això, a l’hinduisme la qüestió de la mort es percep de forma lleugerament diferent que en altres religions. Els hindús creuen en la reencarnació.Tot i que pugui semblar que el meu projecte és pessimista, em sembla que és més aviat una història de vida. 

T’invito a escoltar per què val la pena morir a Varanashi, quantes reencarnacions es pot fer i per què és tan important banyar-se al Ganges cada dia».

Conferència: Azerbaidjan, la terra del foc» a càrrec de Manel Roca, divendres 20 d’octubre a les 18:30 a la Biblioteca Can Fabra.

¿És Europa? ¿És Àsia? L’Azerbaidjan és el país menys conegut del Caucas Sud. No té les espectaculars muntanyes del veí Geòrgia ni la llarga tradició cultural d’Armènia. Malgrat això, és un lloc interessant que val la pena conèixer per la seva ascendència turca, per ser una exrepública soviètica amb força personalitat i per la relació amb el petroli i el foc. Us animem a que ho feu!»

Conferència: Tassili N’Ajjer y Ghardaia, los secretos de Argelia, a càrrec de Nacho Martin i Antonio Piqué, divendres 22 de setembre a les 18:30 a la Biblioteca Can Fabra.

Sense gaire interès pel turisme, Algèria passa desapercebuda per al gran públic. Però els atractius que té són de primer nivell. Ciutats romanes a la vora del mar, comunitats mozabites que viuen en amagats oasis ancorades en el temps i pintures prehistòriques als abrics d’un dels deserts més bonics del món, el Tassili N´Ajjer. Situat al centre del Sàhara, les dunes de sorra engoleixen les roques fins que l’altiplà s’eleva majestuós 600 metres amb les roques abrasades pel sol fent de penya-segat que conté allà baix les sorres.

Rutes de tren per Sibèria, a càrrec de Miguel Ángel Julián el proper divendres 16 de juny a les 18:30 a la Biblioteca Can Fabra.

Arktika (016A), Vorkutá (042B), Yamal (012Я), Tomich (037N), BAM, AYaM,… Quan les persones uneix les paraules «Sibèria» i «tren», automàticament tenen com a resultat la paraula «Transiberià». El que la immensa majoria d’aquestes persones desconeix és que Sibèria té una xarxa de transport ferroviari molt més extensa i variada. Rutes – de passatgers i de mercaderies – que ens traslladen al mateix cor de Sibèria, a les gèlides terres de l’Àrtic Siberià, o a la seva remota costa est del Pacífic. En aquesta xerrada descobrirem aquestes «altres» rutes ferroviàries que Sibèria ens ofereix, on la presència de «turistes» és pràcticament inexistent. Rutes en què es puja al tren sense conèixer ningú, i se’n baixa amb amics als racons més remots de Sibèria.

La xerrada com sempre tindrà lloc a l’auditori de la biblioteca Ignasi Iglesias el 26 de maig a les 18:30

El proper divendres 19 de maig, l’Ángel Amieva ens relatà el seu viatge en bicicleta desde Girona fins a la Xina fent actuacions de pallasso per a portar riures a totes les zones per les que va passar.

L’any 20112 va iniciar aquesta enorme ruta de 14.000 km desde Girona fins a Pekin a través de la mítica i llegendària Ruta de la Seda. Durant el seu periple va creuar 13 països i dos dels deserts més temut de tota Àsia; el Gobi i el Taklamakan.

La Carretera Austral és una ruta mítica entre els cicloturistes que sovint s’allarga doblant-ne el kilometratge fins a Ushaia, fins fa poc la ciutat més al sud del món. Si des d’allà creuem el canal del Beagle cap a l’illa de Navarino, on els Andes submergits cuegen cap a l’Antàrtida, anirem al considerat ara per ara el lloc urbanitzat més austral del món: Puerto Williams.

Sense ser una ruta de gran dificultat, amb allotjaments i acampada fàcils i altres recursos a l’abast, aporta força moments de plenitud i exaltació cicloturística pels components que la configuren, ja siguin paisatgístics o humans. Glaceres penjades, cims nevats, dies de vent fort i pluja insistent, la proximitat de la mar, l’exuberant diversitat de matisos del verd, la inabastable immensitat de la terra frec a frec amb el neumàtics gastats… Al reguitzell d’escenaris s’hi sumen les vivències del dia a dia: la complicitat del grup, el contacte amb els últims indígenes i els descendents directes dels pioners en la colonització austral, les trobades amb altres ciclistes, quina distància farem avui? Què menjar? On acampar?, la satisfacció diluint el cansament al final de la jornada… Tots aquests ingredients, salpebrats de curioses anècdotes, consoliden una experiència única.

El temps, a foc lent, va cuinant els records que volem compartir amb vosaltres divendres 21/04/23 a les 18:30. Us hi esperem…